SALVADOR ESPRIU i CASTELLÓ

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, La Selva, 1913 - Barcelona, Barcelonès, 1985), poeta, damaturg i novel·lista, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Casadevall i Josep Maria de Segarra i Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes

Assaig de càntic en el temple.

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!


Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.


Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria

El Caminant i el Mur, del 1954

És un dels poemes que més m'agraden perquè, sincerament, en molts moments de la meva vida m'he sentit i em sento amb, possiblement, les mateixes sensacions i emocions que, amb tota seguretat, va experimentà l'autor vers els seus contemporanis; desenganyat, trist i cansat però, malgrat tot, continuà lluitant pels seus ideals, al seu país i al costat del seu poble,.