dimecres, 31 de març de 2010

MÀRIUS TORRES I PEREÑA. "LA CIUTAT LLUNYANA"


MÀRIUS TORRES I PEREÑA (Lleida, Segrià, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942). Poeta català en l'òrbita del simbolisme.

Metge de professió, especialitzat en malalties de l'aparell digestiu, es va interessar des de jove per la literatura.

Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i va passar la resta de la seva curta vida al Sanatori de Puigdolena (Sant Quirze Safaja). Allà es dedicà a la lectura i l'escriptura, produint la seva breu obra. Morí als trenta-dos anys.

La seva producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar pòstumament a Cocoayán (Mèxic) al 1947; gràcies al seu amic l'escriptor Joan Sales.

Els temes que hi dominen a la seva obra són la música, l'art en general, la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.

Un jove poeta que, malalt, es veia obligat a romandre a l'interior del país mentre la seva família marxava a l'exili, a l'any 1939, sota el títol "La ciutat llunyana", escrivia :


Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.


Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Informació de Wikipedia i del llibre "El president Companys, afusellat" de Josep Benet (edicions 62. 2005)


Fotos de la colecció: Barcelona en ruïnes de Albert Puntí Cullà

2 comentaris:

  1. t'he posat a la meva llista d'amics, gràcies per tenir-me a la teva

    una abraçada des de Reus

    ResponElimina
  2. Uix, quina crònica preciosa que ens has regalat...

    ResponElimina