L'u de març de 1936, després del triomf del Front d'Esquerres a les eleccions del 16 de febrer, Lluís Companys tornava a Barcelona. Arribà, lliure, des del penal del Puerto de Santa Maria, on complia una condemna de trenta anys que li havia estat imposada pels Fets del Sis d'Octubre de 1934. Fou rebut a la capital catalana per dotzenes de milers de persones que l'aclamaren entusiàsticament. Ell hi respongué amb un discurs que es faria famós i que pronuncià des del balcó del Palau de la Generalitat, davant una multitud que omplia de gom a gom la plaça de Sant Jaume.
"Catalans! Catalans!: Comprendreu que he de fer un esforç per a superar l'emoció d'aquests instants i poder-vos dirigir la paraula. És el meu poble, el nostre poble, és aquesta Plaça i és aquest balcó...!
Tornem a reprendre la nostra tasca després d'hores doloroses i amargues. Per la voluntat, per l'afecte i per la simpatia de la sagrada onada popular, som altra vegada ací.
Venim per servir els ideals. Portem l'ànima amarada de sentiments; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l'experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer. (Grans aplaudiments.)
Difícil és la tasca que ens espera, però jo dic que estem possessionats de la nostra força, que ens portarà endavant per Catalunya i per la República. (Aplaudiments.)
D'ençà que hem sortit de l'exili, germans estimats, ens hem trobat per terres d'Andalusia i per terres de Castella sota en mantell comprensiu de la República, hem trobat paraules clamoroses d'afecte. Jo recullo ara la seva veu, i de tot cor els envio la nostra simpatia i la nostra solidaritat per tal de construir una República lliure, d'acord amb la voluntat del poble.
Ciutadans! Catalans! Jo no vull, en el procés i en el curs de les hores històriques que vivim, jo no vull acabar les meves breus paraules de salutació, sense retre homenatge a la memòria santa i a l'esperit immortal de Francesc Macià... (Grans aplaudiments que durem llarga estona.)
Ciutadans, salut! Les meves forces s'esgoten. Vull, però, recordar els qui en aquella jornada dolorosa varen morir: en Compte, l'Alba i tots els màrtirs de l'ideal. I vull acabar només amb un crit que condensi els nostres amors, amb el crit de la terra sempre etern i inabatible; amb el crit de la nostra voluntat i del nostre sentiment; amb el crit de: Visca!, Visca!, Visca Catalunya!!" (L'ovació i els visques del públic, en acabar el discurs del president, continuaren durant molts minuts.)
El President Companys, Afusellat, Josep Benet (Edicions 62. 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada