dimecres, 1 de setembre de 2010

LA CEGUESA D'UNA VACA, ENS EMOCIONA I CORPRÈN

Joan Maragall fotografiat el 1903 per Pau Audouard (1856-1919)


JOAN MARAGALL I GORINA (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911)

Amb el permís del seu autor i bon amic, en Vicenç Alluè, faig meva l'entrada que va fer al blog "QUIRO NEWS", com a homenatge al poeta Joan Maragall, en el 150 aniversari del seu naixement; i el penjo al meu tal i com ell la va redactar.

LA VACA CEGA (Barcelona, L'Avenç 1893)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua

(Joan Maragall, L’Avenç, 1893)



Enguany celebrem el 150 aniversari del naixement de Joan Margall. Un dels escriptors modernistes mes importants de Catalunya i amb una gran repercussió en la literatura posterior Mereix tot el reconeixement que li poguem fer i la nostra modesta participació en el mateix revisant un poema emblemàtic: “La vaca cega“.

Maragall va saber recollir la tradició dels escriptors europeus del XIX: Goethe, Novalis i Nietzsche en oposar-se a decadentisme imperant i apostar cap a un vitalisme gairebé còsmic on canta a la natura i els cicles de la vida al igual que de forma paral.lela aposta cap a una poesia patriòtica de caràcter regeneracionista. Escriptors com Josep Pijoan se’ns serviran per utilitzar una tradició que canta al paisatge i a la natura en unes formes que aposten per reduir els sentiments a la seva màxima puresa i simplicitat –el que s’ha vingut a nomenar tolstoisme populista.


A finals del XIX, Maragall inicia la seva vida pública d’ideòleg compromès amb l’ideari regeneracionista. L’any 1893 és un any crucial: escriu “La vaca cega” que es publicarà a la reconeguda revista “

l’Avenç”el 15 d’agost. Amb els poemes de la secció “Pirinenques”, Maragall enceta, doncs, el que serà un dels temes principals de la seva poesia: el tema de la natura. En ella el poeta s’expressa de forma senzilla i diu el que veu i, alhora, comunica l’exaltació emotiva que li produeix el paisatge contemplat. No és mai una visió descriptiva, es una comunicació d’emocions, sensacions i sentiments.


L’origen del poema, segons Josep Pijoan a “

El meu Don Joan Margall”(1927) es l’estiu de 1892 en una noguera de Senillers, entre Puigcerdà i la Seu. Altres com Jordi Farrer i Vidal explica, amb una opinió mes generalitzada que va ser a l’estiueig següent al voltant de Sant Joan de les Abadesses per un fet que va presenciar personalment.


Per

Joan Coromines, el poema traspua essencialment tragèdia. I segons la terminologia aristotèlica de la tragèdia: “el lexis (paraula), la dianoia (pensament) i la melopoeia (música i ritme) cal que facin el joc”.


Molho i Moral analitzen el contingut semàntic de la poesia. La tria del títol “La vaca cega” incita una gran commoció i compassió en el públic. Tal es l’efecte que havia produït la “Marianela” de

Pérez Galdós (1878). “Però quan la ceguesa afecta no ja a un ésser humà sinó a un animal, com es el cas d’aquí, l’emoció esdevé mes intensament patètica encara … l’animal, mancat de consciència i de raó, apareix com presa d’una desgràcia que el desconcerta totalment i envers la qual no pot ni sap prendre cap distància, per mínima que sigui. Víctima total, la vaca cega, porta testimoniatge d’una angoixa incommensurable a la humanitat.”, ens indiquen els autors.


Analitzant una mica mes amb profunditat el tema del poema, la contraposició vaca-llum ó vaca-mirada no es nou. Cal recordar el

mite grec d’Io, metamorfosada en vedella blanca (color del dia) per ordre de Hera, encarregada de la custòdia dels cent ulls d’Argos. Io pren el nom d’Isis a Egipte, divinitat de la llum. Així, la vaca margalliana, esdevé una visió negativa de la vaca mitològica, mutilada en la mirada i impotent a dominar la llum.


També trobem vinculacions en l’obra de

Victor Hugo, en el poema “La vache” publicat a “Les voix intérieures” -voces interiores- (1837) on la vaca es al.legòricament vista com a “mare universal” que deixa que la humanitat s’abeuri de les seves mamelles com a mare nodridora. Una mare que s’insereix en la tradició del Déu Hator mentor de la riquesa, fertilitat, mare celestial, del sol.


Una visió política també es pot atribuir al poema: Catalunya com a vaca rebutjada pel ramat, ha de veure en la seva nit clarivident, la veritat del seu ésser. Situem el poema en el context d’una ideologia nacionalista puixant: entre les “

Bases de Manresa” (1892) i la proclamació de Doctrina Nacionalista de Prat de la Riba (1894-1895). “Mutilada de la seva relació amb la resta de la península ibèrica, Catalunya busca la font mateixa de la seva vida, de la seva naixença, encoberta de mort o de nit, però d’una mort vençuda per la persistència de si mateixa en el ritu, en el gest de la vida, en el caminar incansablement pels camins inoblidables.”, segueixen exposant Molho i Moral.


La poesia margalliana va tenir gran influència en autors tan reconeguts com

Miguel de Unamuno. Don Miguel la traduiria l’any 1900 en el seu compendi “Poesias” juntament amb obres d’altres autors. Podeu llegir la versió en castellà “La vaca ciega”, i també en italià (Giorgio Ferrante) , francès (JJA Bertrand), anglès (en versions de Joseph Daries i RA Casàs) i alemany (Joan Maragall, Die Blinde Kuh. ), d’acord amb la pagina de “Visat”, la revisita del PEN Club Català. En gallec també ha tingut força admiració i versions com ens exposa Xesus Alonso Montero.
Mai un poema en que hi hagi com a protagonista una vaca havia tingut fins llavors –i encara ho segueix tenint- una força vital tant especial i emotiva. Per això segurament el poble segueix admirant-la, revisant-la i emocionant-se amb la seva lectura.





Fonts utilitzades:

Joan Maragall: “La Vaca Cega” / Molho, Maurice ; Moral de Prudon, Montserrat ; Col·loqui Internacional sobre el Modernisme (1982 : Barcelona) – Actes del Col·loqui Internacional sobre el Modernisme, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1988 .- p. 191-205 (

Biblioteques Universitàries Catalanes)


“La vaca cega” de Joan Maragall: Visió tràgica / Corominas, Joan M.-Miscel·lània Joan Bastardas-2. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1989, p. 167-185 (

Biblioteques Universitàries Catalanes)


Joan Maragall en Galicia. Tres traducións galegas de “La vaca cega” / Xesús Alonso Montero.- Madrygal: Revista de estudios gallegos, ISSN 1138-9664, Nº 11, 2008 , p. 125-128


Joan Maragall: Pensamiento y Personalidad / Jordi Maragall Noble.-Anales del seminario de historia de la filosofía, ISSN 0211-2337, Nº 14, 1997 , pags. 153-170


Unamuno, Maragall i la poesia / Joan Lluís Marfany.- Bulletin of Spanish studies, Vol. 79, Nº. 2, 2002 , pags. 189-204 (
Biblioteques Universitàries Catalanes)
Traducció de la vaca cega (Visat.cat)

‘La vaca cega’, el poeta popular (Vilaweb.cat)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada